L’etimologia de la paraula «nostàlgia» evoca un desig impossible de tornar a un lloc o una època aparentment millors. La vivència de la nostàlgia en el fenomen dels videojocs troba clars precedents en la història del pensament i de la literatura, però en el format audiovisual dels videojocs pren una dimensió molt més àmplia i profunda. El seu efecte esdevé una eina a mans de la industria del videojoc per perpetuar hàbits consumistes, però les respostes emocionals que suscita en els jugadors també poden derivar en iniciatives alternatives als interessos empresarials. Amb aquesta xerrada convidem a compartir experiències de nostàlgia, formes de pensar-la i accions col·lectives que neixin de la nostàlgia, tant entre els dissenyadors de videojocs com entre els seus jugadors.
Per Emma Grau i Cabré i Iris Lázaro Canet
Iris Lázaro Canet és dissenyadora de videojocs i professora de programació. El seu interès de recerca és el potencial transformador del videojoc com a art total, posant èmfasi en l’experimentació amb mecàniques alternatives i en la participació activa dels jugadors, per tal de crear nous imaginaris polítics i socials.
Emma Grau i Cabré és historiadora de la filosofia i traductora. Els seus àmbits de recerca són la filosofia del joc i del temps, amb especial interès per l’Antiguitat, l’Edat Mitjana i el Renaixement, i per incentivar l’anàlisi filosòfic dels videojocs com a realitat quotidiana i vehicle narratiu de l’actualitat.
INSCRIPCIONS A: